martes, 25 de marzo de 2014
LECTURA EXTRAORDINÀRIA: Senyoria de Jaume Cabré
Trobada de clubs de lectura de Sant Cugat, dijous 3 d’abril a les 20 h a la Biblioteca Central Gabriel Ferrater
Recordeu que el dia 3 d'abril, dijous, hi ha la trobada de clubs de lectura de Sant Cugat amb un escriptor.
Aquest any ens trobarem al voltant de Jaume Cabré, autor entre d'altres de Senyoria, la novel.la que el nostre club ha triat com a lectura per a aquesta trobada.
Senyoria és un retrat de l'aristocràcia barcelonesa de finals del s. XVIII que es mou entre la corrupció, la injustícia, l'enveja... Mmmm de què em sóna tot això, bé és igual, ja ho comentarem.
Recordeu que vam quedar de trobar-nos el mateix dijous dia 3 a les 19:00 al bar de l'Auditori per comentar prèviament l'obra i consensuar algunes preguntes per a l'autor.
Bona lectura!
jueves, 20 de marzo de 2014
El amante palestino, un "scoop" convertit en novel·la
La
lectura del mes de març, El amante
palestino de Sélim Nassib, havia
aixecat moltes expectatives.
Sinopsi
Es
tracta d’una novel·la relativament curta amb una història ben escrita i
directa, sobre un tema clàssic d’amor impossible, millor dit d’amor prohibit.
El
amante palestino explica les trobades amoroses entre una jove i impetuosa russa
jueva acabada d’arribar a Palestina amb un sac ple d’ideals i un àrab de bona
família, fart de la insulsa vida de ric . La història, d’entrada és simple. Es
complica, però, quan sabem que ella és aleshores l’embrió de la ideòloga
sionista que més pes ha tingut en la formació i enfortiment de l’estat
d’Israel, Golda Meir i ell un home casat, aficionat als cavalls i banquer que
pertany a una de les famílies més antigues i influents en la política i
l’economia de l’Orient Mitjà, Albert Pharaon.
Heus
aquí la contraportada de l’edició de Lumen de El amante palestino:
En 1928 Golda Meir y Albert
Pharaon eran una mujer y un hombre con mucho futuro por delante. Casada y con
dos hijos, Golda daba pasos de gigante para convertirse en la pasionaria del
sionismo; Albert pertenecía a una gran familia de banqueros árabes, y acababa
de dejar a su esposa en Beirut para instalarse en la magnífica mansión que poseía en Haifa, al Norte de
Israel. El destino quiso que se encontraran una noche en una fiesta de la
fuerza de ocupación británica y ahí empezó una relación apasionada de la que
ningún biógrafo ha querido hablar. La recreación de un episodio personal,
íntimo, y desde luego insólito, de Golda Meir, un personaje casi legendario de
la historia del siglo XX. Pequeña joya de la literatura actual.
Sens
dubte la professió de l’autor imposa la seva firma en el relat i modela la història.
Ens trobem davant d’una història que a mesura que es llegeix va quedant fixada
en imatge en la ment del lector. Amb un estil bellíssim, jo diria que delicat,
cuidat en els petits detalls i molt especialment en les descripcions, Nassib
ordena la novel·la i la classifica en seqüències, segurament perquè ell la
percep en imatges i així la transmet al lector.
La trama, el temps i l’espai de la
novel·la
Cada
capítol és un seqüència i cada seqüència
ens remet a un moment de la història de Palestina, des dels anys 20 quan
van començar a arribar els primer jueus, tot buscant la terra promesa fins la
creació de l’estat d’Israel l’any 1948. La trama de la novel·la transcorre perfectament
acoblada a la construcció de l’estat d’israel i la destrucció de Palestina. Des
dels treballs, en condicions quasi inhumanes, dels joves camperols voluntaris
dels kibutz israelians, fins la fugida massiva de famílies palestines amb les
seves magres pertinences atiades pel pànic marxant en desbandada fugint de la
pressió d’un exèrcit jueu tan incipient com agressiu que els empeny i els fa
abandonar la terra que va ser dels seus pares i abans dels seus avis.
Sacrificant la coexistència ancestral de les dues comunitats, musulmans i
jueus, en favor de la seguretat i la supervivència de la comunitat jueva.
No
és una novel·la històrica ni pretén ser-ho. Que quedi clar. És una història que
es desenvolupa en un context històric molt particular que l’autor ha fet bé de
descriure. Era imprescindible. S’agraeix, s’aprèn.
La trama parteix d’un punt insòlit. Golda Meir
va tenir un amant àrab. Això bàsicament
explica El amante palestino: una
sèrie de trobades amoroses que tenen lloc en uns temps indeterminat entre
finals dels anys 20 i la dècada dels 30 durant tres anys aproximadament, entre
Golda Meir, llavors Golda Meyerson, casada amb dos fills, ja en la trentena i
que feia de traductora de diversos líders i activistes sionistes i Albert
Pharaon, un home ric, libanès, cansat de tanta riquesa i de portar una vida
buida i sense elements excitants.
La gènesi
La
gènesi de la novel·la és molt interessant. El periodista Sèlim Nassib confessa
que durant unes setmanes va embogir pensant
que tenia una primícia informativa d’alt voltatge. Un amic seu, un arab
cristià, li explica que el seu avi Albert Pharaon va mantenir una llarga
amistat amb Golda Meir que va començar com una aventura amorosa a finals dels
anys vint del segle passat.
Es
deixa la pell per trobar fonts que li confirmin la història i a penes ho
aconsegueix, al menys no a través de fonts oficials, ni familiars ni de
biògrafs autoritzats de la que va ser primera ministra israeliana. Troba una
versió de primera mà en la neboda, ja gran, d’Albert Pharaon, una dona que va
ser a més d’una familiar molt pròxima la seva confident . El relat tan ben
filat i tan íntim de la neboda convenç Sélim Nassib que la història pot ser veritat.
Però a falta d’altres fonts de confirmació no es decideix a publicar-ho en
forma de notícia, opta per novel·lar-ho. D’aquesta manera s’atorga la llibertat
de recrear la història com hauria pogut transcórrer partir d’una petita però
selecta llavor.
La crítica
La
novel·la és molt honesta: no especula,
no inventa, no “grogueja” ni caricaturitza la història, no la porta per derives
romàntiques ni altament edulcorades, cosa que s’agraeix moltíssim, però si
recrea la vida privada de dos personatges i escriu sobre la seva intimitat que
no és diferent de la de milions d’amants a través dels temps. El llenguatge, és
directe, planer. Una simplicitat buscada i treballada; segurament l’autor ha
necessitat molt d’esforç sobre el text per construir un relat tant compacte i
de tanta bellesa amb paraules tant senzilles.
La
lectura de El amante Palestino, ha
tingut una acollida desigual en el nostre grup. Com he dit al començament, la
història crea unes expectatives que potser alguns lectors no han vist
satisfetes. La frase més escoltada entre els comentaris ha estat “m’esperava
més”. Que consti que ho considero injust.
Lectura del mes de Març (2014)
EL AMANTE PALESTINO de Sélim Nassib
En 1928 Golda Meir y Albert Pharaon eran una mujer y un hombre con mucho futuro por delante. Casada y con hijos, Golda daba pasos de gigante para convertirse en la Pasionaria del sionismo; Albert pertenecía a una gran familia de banqueros árabes, y acababa de dejar a su esposa en Beirut para instalarse en la magnífica mansión que poseía en Haifa.
El destino quiso que los dos se encontraran una noche en una fiesta organizada por la fuerza de ocupación británica, y ahí empezó una relación apasionada que tanto la familia como los biógrafos de Meir siempre quisieron silenciar. Testigo privilegiado de este amor políticamente incorrecto
fue la sobrina de Pharaon, que aún vive y ha contado a Nassib sus recuerdos de aquel idilio hecho de abrazos furtivos en Tel Aviv y de breves encuentros en países extranjeros, donde Golda iba a defender con su palabra la creación de un nuevo Estado judío.
Pàgines: 218 / Lumen, 2005 / Descatalogat / Bilbl DIBA: 30 (SC 0)
Selim Nassib
(ou Sélim Nassib) est né en 1946 et a grandi à Beyrouth. Il est issu d’une famille juive libanaise d’origine syrienne. Arrivé en France en 1969, il travaille de nombreuses années pour le quotidien Libération, couvrant en particulier l’intervention militaire israélienne au Liban de 1982. Depuis 1990, il se consacre à l’écriture. Il est également coscénariste de quelques films, dont Would you have sex with an Arab? de Yolande Zauberman. Bibliographie : L'homme assis (contes), 1991; Fou de Beyrouth, Balland, 1992; Oum, Balland, 1994 ; Clandestin, Balland, 1998 ; Un soir à Beyrouth (nouvelles).
En 1928 Golda Meir y Albert Pharaon eran una mujer y un hombre con mucho futuro por delante. Casada y con hijos, Golda daba pasos de gigante para convertirse en la Pasionaria del sionismo; Albert pertenecía a una gran familia de banqueros árabes, y acababa de dejar a su esposa en Beirut para instalarse en la magnífica mansión que poseía en Haifa.
El destino quiso que los dos se encontraran una noche en una fiesta organizada por la fuerza de ocupación británica, y ahí empezó una relación apasionada que tanto la familia como los biógrafos de Meir siempre quisieron silenciar. Testigo privilegiado de este amor políticamente incorrecto
fue la sobrina de Pharaon, que aún vive y ha contado a Nassib sus recuerdos de aquel idilio hecho de abrazos furtivos en Tel Aviv y de breves encuentros en países extranjeros, donde Golda iba a defender con su palabra la creación de un nuevo Estado judío.
Pàgines: 218 / Lumen, 2005 / Descatalogat / Bilbl DIBA: 30 (SC 0)
(ou Sélim Nassib) est né en 1946 et a grandi à Beyrouth. Il est issu d’une famille juive libanaise d’origine syrienne. Arrivé en France en 1969, il travaille de nombreuses années pour le quotidien Libération, couvrant en particulier l’intervention militaire israélienne au Liban de 1982. Depuis 1990, il se consacre à l’écriture. Il est également coscénariste de quelques films, dont Would you have sex with an Arab? de Yolande Zauberman. Bibliographie : L'homme assis (contes), 1991; Fou de Beyrouth, Balland, 1992; Oum, Balland, 1994 ; Clandestin, Balland, 1998 ; Un soir à Beyrouth (nouvelles).
Suscribirse a:
Entradas (Atom)