LECTURA DEL MES DE MAIG

Qiu Xiaolong

Va començar a estudiar anglès pel seu compte de forma autodidacta i més tard va anar a la universitat a estudiar literatura angloamericana. el 1988 va viatjar als Estats Units a on va demanar asil per raons pòlítiques. Es professor de literatura xinesa a la Universitat de Washington.
Ha conreat el gènere policiac i de misteri. Les seves històries passen generalment a la Xina. Les seves obres han estat traduides a diversos idiomes.


Muerte de una heroina roja

A Shanghai, 1990, durant el gran canvi economic engegat per Deng Xiaoping i un any després dels esdeveniments de la Plaça Tiananmen es troba el cadaver d'una jove que resulta ser una celebritat política, una treballadora model nacional, exemple per les generacions joves. És un cas delicat que pot enterbolir, encara més, la imatge del partit. Encarreguen la investigació a l'inspector en cap Chen Cao, un quadre jove i de mentalitat nova que, a més a més, és poeta.
L'obra ha esta premi Anthony a la millor primera novel.la.

El corazón es un cazador solitario

 

La impressionant lectura del mes d’abril, El corazón es un cazador solitario de Carson McCullers, ha posat el llistó de les nostres lectures molt alt. Tan alt com el sol que il·lumina un racó oblidat del món al profund sud dels Estats Units.

 

Endinsar-se en Carson McCullers és entrar en una visió molt íntima del món. És acceptar el repte de treure l'entrellat del llenguatge propi que desenvolupa McCullers, llenguatge que el lector no reconeix fins després d'haver llegit algunes desenes de pàgines.

 

Què trobem? Un text nu, sense elaborar, lliure de floritures literàries. Diàlegs sense cuinar, escrits, millor dit, transcrits tal qual la gent els deixa anar. De tan real és desgarrador. No es només veure la misèria dels personatges, és olorar-la, sentir l'ofec, la humitat, la calor, el fred...

 

McCullers té els personatges en el cap i els traspassa al lector a través del seu llenguatge descarnat i pur. Aquesta gent que parla, que pensa fins i tot, amb faltes d'ortografia, acaba sent transferida al cap del lector d'una manera natural. És per això que més enllà del moment de la lectura encara donen voltes a l'interior del lector, cuinant-se a foc lent.

 

Vàries setmanes després de llegir "El corazón..." encara tinc la sensació que he passat una temporadeta vivint al "deep south" i que he anat a fer cafè cada nit al "drugstore" de Biff i que he vist de refiló el sordmut John Singer anar cap a la feina, repetint sempre els mateixos gestos, copiant-se a sí mateix dia rere dia. És justament l’acumulació de fets quotidians el que els acaba convertint en extraordinaris.

 

És coneguda l'opinió que el valor d’una obra no s’ha de mesurar en funció de la biografia del seu autor, sinó per l'obra mateixa. Aquesta afirmació té, naturalment, excepcions, entre les quals El corazón és un cazador solitario. L'obra dobla, triplica, multiplica per "n" el seu valor quan se sap que la seva autora la va publicar amb 24 anys.

 

Un no pot deixar de preguntar-se d’on va treure una noia de 23 o 24 anys el substrat per fer créixer els personatges i per narrar experiències de vida tan extremes i tan reals. Aquí teniu un exemple.

 

“El silencio en la habitación era tan profundo como la noche…. Como en un relámpago fugaz tuvo la visión de la lucha y del valor de los seres humanos. De pronto, sintió que algo se aceleraba dentro de él. El corazón le dio un vuelco y tuvo que apoyarse en el mostrador para no caer… Contempló su propio rostro reflejado en el espejo de atrás… El ojo izquierdo escudriñaba, semicerrado, el pasado; mientras que el derecho se desorbitaba de temor frente a la oscuridad del futuro, el error y la ruina. Y él estaba suspendido entre la luz y las tinieblas. Entre la amarga ironía y la fe”…

 

La biografia de Carson McCullers és com el retrat d’un dels seus personatges, sempre emmarcats en trets comuns: gent trista, solitària, desbocada, a la recerca d’algun somni que saben que mai seran capaços d’atrapar... Personatges torturats, perdedors.

 

Per no repetir allò que ja està escrit recomano una ullada a  la biografia que hi ha en aquesta web: http://www.biography.com/#!/people/carson-mccullers-9391402.

 

Ni una sola ratlla de la biografia de Carson McCullers es desaprofita. Les dificultats relacionals, les drogues però sobretot la malaltia són la constant en la intensa i no massa llarga vida de Carson McCullers; són, amb tota probabilitat, els ingredients del còctel tan letal com magnífic que inspira les quatre novel·les i el parell de recull de relats que va escriure McCullers abans d'entrar en coma a causa d’una hemorràgia cerebral fulminant i morir prematurament als cinquanta anys el 1967.

 

Altres novel·les de l’autora:

Reflejos en un ojo Dorado, 1941; també en català  Reflexos en un ull daurat
Reloj sin manecillas, Rellotge sense busques
The Membre of the Weding, 1946, en català Frankie Addams.

 

Reculls de relats i altres formats:

La balada del café triste,1951, La balada del cafè trist
The Mortgaged Hearth
Sweet as a Pickle, Clean as a Pig, 1964

 

El corazón es un cazador solitario ha agradat molt a tots els tertulians de Mira-Sol. Ha omplert una tertúlia harmònica, molt participativa i ens ha portat records de Faulkner i de Caldwell, ambdós retratistes també del "deep, deep south".