miércoles, 4 de junio de 2014

Lectura del mes de juny


Memorias de una viuda
Joyce Carol Oates font primària de la vida de Joyce Carol Oates.
L'obra impressiona per força el lector: el convida a assistir en directe a l'experiència dolorossíssima de perdre un ésser estimat.
Un dia de febrer de 2008, Joyce Carol Oates va portar el seu marit Raymond Smith a urgències on és diagnosticat d'una greu neumònia; vuit dies després una complicació acabava amb la seva vida.
La mort de Ray sacseja la vida de Joyce. Les seves memòries, recollides en aquest llibre són una reflexió profunda i sovint irònica del moments posteriors a la mort del seu company.
Memorias de una viuda és, per sosbre de tot, una història d'amor que ofereix al lector una mirada diferent, per inèdita, de la prolífica autora nordamerica.
 
                                            
Joyce Carol Oates
Nueva York, 16 de junio de 1938
Llicenciada en Llengua Anglesa per la Universitat de Syracuse, es va doctorar a la Universitat de Rice i va obtenir un màster en la Wisconsin-Madison. Va publicar la primera novel·la el 1964 i va ser professora de la Universitat de Detroit. Es va traslladar a Canadà amb el seu marit Raymond Smith, també escriptor i editor, on va fer de professora a la Universitat de Windsor, a Ontario i a on va fundar amb Raymond una editorial. El 1978 va tornar als Estats Units, a fer de professora d'Escriptura Creativa a la Universitat de Princeton. El 1970 va guanyar el National Book Award. Oats és membre de l'Acadèmia americana de les Arts i les Lletres.
És una autora tremendament fertil, ha escrit contes, relats curts, assaigs, poemes, novel·les infantils i juvenils, sovint signades amb seudònims.


Data de la Tertúlia: dimecres 11 de juny de 2014, a les 20.00

Lloc: Casal de Mira-Sol, a sant Cugat del Vallès.

La tertúlia literària del Club de Lectura de Mira-Sol és una trobada de lectors oberta en la que tothom és benvingut.


martes, 3 de junio de 2014

Muerte de una heroina roja



Muerte de una heroina roja  es va publicar el 1990, només un any després dels fets de la Plaça Tiananmen, en el moment de màxima pressió dels estudiants xinesos en favor de l’apertura del règim i de l’exigència de llibertats democràtiques.

El protagonista, el jove inspector Chen Cao, és, malgrat la seva joventut, un càrrec important de la policia de Shanghai, és poeta, té una filosofia particular i una manera d’enfrontar la vida gens arrenglerada amb la forma tradicional del pensament xinés de l’època. De fet, al llarg de tota la novel·la el lector té una vaga sensació que l’inspector aspira a ser un lliurepensador clandestí en la Xina comunista.

La novel·la planteja el cas de la mort d’una jove treballadora model del partit comunista i la investigació posterior per aclarir el crim i castigar els culpables.

Des del punt de vista del lector occidental Muerte de una heroina roja no és només una novel·la negra. És una novel·la ambientada a la Xina dels anys 90 del segle passat en què els fets que es narren viatgen sobre l’onada impetuosa dels canvis socials, culturals, polítics i econòmics del moment. Chen Cao, que té una ment jove, ha de moure’s entre velles estructures de poder i, a sobre, resoldre un crim. Sens dubte, un repte.

L’autor de Muerte de una heroina roja és Qiu Xiaolong. L’escriptor va néixer a Shanghai l’any 1953 i va patir les conseqüències de la Revolució Cultural, que va castigar el seu pare i a ell el va impedir l’accés a estudis superiors. Però, sovint les circumstàncies casuals marquen la vida de les persones; això li va passar a Qiu Xiaolong que a causa de la marginació es va veure obligat a estudiar anglès pel seu compte en els parcs públics de la ciutat. Finalment va aconseguir graduar-se en literatura anglesa i americana i començar a publicar crítica literària i poesia a la Xina.

El 1988 va fer un viatge d’ampliació d’estudis als Estats Units des d’on va donar suport a les protestes dels estudiants xinesos. Es va doctorar en literatura comparada a la Universitat de Washington, a St. Louis, Missouri i allà mateix ha continuat la seva carrera acadèmica com a professor.

Muerte de una heroïna roja té la virtut de ser la primera novel·la d’un autor molt format, en la universitat i en la vida. No descobrim res si diem que l’inspector Chen Cao és l’alter ego de l’autor. Ambdós han patit en la persona dels seus progenitors les conseqüències de la irracional Revolució Cultural, els dos s’han hagut de formar de manera individual, els dos són poetes, crítics literaris, els dos han traduït a Joyce. En la vida i en la ficció els dos es fan estimar pel lector que, ja des dels primers capítols, té ganes de convidar-los a casa a sopar amb l’avantatge que només s’ha de parar un cobert a taula.

Qiu Xiaolong domina el llenguatge amb molta eficàcia. No és només el fil narratiu el que manté el lector enganxat, és també tota la informació històrica de la Xina que hi aboca, els tastets de poesia tradicional xinesa que ofereix, els costums que comparteix amb el lector... Les novel·les no són curtes, però mai, mai es fan llargues.

Chen Cao ha protagonitzat vuit novel·les de l’autor. A qual més interessant.

Muerte de una heroína roja (Death of a Red Heroine, 2000)

Visado para Shangai (A Loyal Character Dancer, 2002)

Cuando el rojo es negro (When Red is Black, 2004)

El caso de las dos ciudades (A Case of Two Cities, 2006)

Seda Roja (Red Mandarin Dress, 2007)

El caso Mao (The Mao Case, 2009)

El crimen del lago (Don't Cry, Tai Lake, 2011)

El enigma de China (The Enigma of China, 2013)

 
Altres treballs de Qiu Xiaolong

Lines Around China, 2003 - Poesía

Years of Red Dust, stories of Shanghai, 2007 - Cuentos

A causa del Doctor Zhivago (Dr. Zhivago, 2010) - Novela corta

Disappearing Shanghai: Photographs and Poems of an Intimate Way of Life, 2012 - con Howard W French.

 La tertúlia

Muerte de una heroina roja  ha tingut en general bona acollida entre els lectors de la Tertúlia Literària de Mira-Sol. Tothom reconeix haver-se sentit enganxat tant a la trama principal de la novel·la com a les subtrames i les notes costumistes, tradicionals i culturals que apunta l’autor.

Les veus més crítiques del club han fet notar la lentitud del relat, el “relax” de l’autor alhora d’anar desgranant els fets. Aquest extrem, justament, és el que ha agradat a alguns altres tertulians. Per a gustos, colors.

Finalment recomano la visita a la web oficial de l’escriptor Qiu Xiaolong, http://www.qiuxiaolong.com, a on trobem l’apartat “From Qiu’s Corner”. Molt de tant en tant, l’autor mateix hi deixa els seus magnífics comentaris. És un petit i emocionant luxe llegir de la mà directa d’un autor.

 
Qüestions d’interès per animar la lectura de Muerte de una heroïna roja:

- Perfil del protagonista: gourmet refinat. És diferent? És especial? Trets que comparteix o que el diferencien d’altres protagonistes de novel.la negra

- Està escrita des d’una perspectiva occidental o oriental? Per a qui està escrita?

- Valor afegit: els costums, les tradicions, el menjar, la poesia.

- Companys de viatge del protagonista. Molts, molt diferents, molt interessants.

- Crítica social: tret que comparteix amb la novel.la negra en general.  Ens explica la crua visió de la Revolució Cultural. Ens introdueix en  la situació de la Xina de la dècada dels 90. Societat en transició: adaptació al sistema capitalista, comerços, petits negocis, possibilitat de tirar endavant iniciatives particulars. Eclosió de les classes socials: desigualtat, pobresa, riquesa, diferencies econòmiques i polítiques, el paper dels fills de quadres superiors.

jueves, 8 de mayo de 2014

LECTURA DEL MES DE MAIG



Qiu Xiaolong

Va començar a estudiar anglès pel seu compte de forma autodidacta i més tard va anar a la universitat a estudiar literatura angloamericana. el 1988 va viatjar als Estats Units a on va demanar asil per raons pòlítiques. Es professor de literatura xinesa a la Universitat de Washington.
Ha conreat el gènere policiac i de misteri. Les seves històries passen generalment a la Xina. Les seves obres han estat traduides a diversos idiomes.


Muerte de una heroina roja

A Shanghai, 1990, durant el gran canvi economic engegat per Deng Xiaoping i un any després dels esdeveniments de la Plaça Tiananmen es troba el cadaver d'una jove que resulta ser una celebritat política, una treballadora model nacional, exemple per les generacions joves. És un cas delicat que pot enterbolir, encara més, la imatge del partit. Encarreguen la investigació a l'inspector en cap Chen Cao, un quadre jove i de mentalitat nova que, a més a més, és poeta.
L'obra ha esta premi Anthony a la millor primera novel.la.



El corazón es un cazador solitario


 
La impressionant lectura del mes dabril, El corazón es un cazador solitario de Carson McCullers, ha posat el llistó de les nostres lectures molt alt. Tan alt com el sol que il·lumina un racó oblidat del món al profund sud dels Estats Units.

 
Endinsar-se en Carson McCullers és entrar en una visió molt íntima del món. És acceptar el repte de treure l'entrellat del llenguatge propi que desenvolupa McCullers, llenguatge que el lector no reconeix fins després d'haver llegit algunes desenes de pàgines.

 
Què trobem? Un text nu, sense elaborar, lliure de floritures literàries. Diàlegs sense cuinar, escrits, millor dit, transcrits tal qual la gent els deixa anar. De tan real és desgarrador. No es només veure la misèria dels personatges, és olorar-la, sentir l'ofec, la humitat, la calor, el fred...

 
McCullers té els personatges en el cap i els traspassa al lector a través del seu llenguatge descarnat i pur. Aquesta gent que parla, que pensa fins i tot, amb faltes d'ortografia, acaba sent transferida al cap del lector d'una manera natural. És per això que més enllà del moment de la lectura encara donen voltes a l'interior del lector, cuinant-se a foc lent.

 
Vàries setmanes després de llegir "El corazón..." encara tinc la sensació que he passat una temporadeta vivint al "deep south" i que he anat a fer cafè cada nit al "drugstore" de Biff i que he vist de refiló el sordmut John Singer anar cap a la feina, repetint sempre els mateixos gestos, copiant-se a sí mateix dia rere dia. És justament lacumulació de fets quotidians el que els acaba convertint en extraordinaris.

 
És coneguda l'opinió que el valor duna obra no sha de mesurar en funció de la biografia del seu autor, sinó per l'obra mateixa. Aquesta afirmació té, naturalment, excepcions, entre les quals El corazón és un cazador solitario. L'obra dobla, triplica, multiplica per "n" el seu valor quan se sap que la seva autora la va publicar amb 24 anys.

 
Un no pot deixar de preguntar-se don va treure una noia de 23 o 24 anys el substrat per fer créixer els personatges i per narrar experiències de vida tan extremes i tan reals. Aquí teniu un exemple.

 
El silencio en la habitación era tan profundo como la noche. Como en un relámpago fugaz tuvo la visión de la lucha y del valor de los seres humanos. De pronto, sintió que algo se aceleraba dentro de él. El corazón le dio un vuelco y tuvo que apoyarse en el mostrador para no caer Contempló su propio rostro reflejado en el espejo de atrás El ojo izquierdo escudriñaba, semicerrado, el pasado; mientras que el derecho se desorbitaba de temor frente a la oscuridad del futuro, el error y la ruina. Y él estaba suspendido entre la luz y las tinieblas. Entre la amarga ironía y la fe”…

 
La biografia de Carson McCullers és com el retrat dun dels seus personatges, sempre emmarcats en trets comuns: gent trista, solitària, desbocada, a la recerca dalgun somni que saben que mai seran capaços datrapar... Personatges torturats, perdedors.

 
Per no repetir allò que ja està escrit recomano una ullada a  la biografia que hi ha en aquesta web: http://www.biography.com/#!/people/carson-mccullers-9391402.
 

Ni una sola ratlla de la biografia de Carson McCullers es desaprofita. Les dificultats relacionals, les drogues però sobretot la malaltia són la constant en la intensa i no massa llarga vida de Carson McCullers; són, amb tota probabilitat, els ingredients del còctel tan letal com magnífic que inspira les quatre novel·les i el parell de recull de relats que va escriure McCullers abans d'entrar en coma a causa duna hemorràgia cerebral fulminant i morir prematurament als cinquanta anys el 1967.

 

Altres novel·les de lautora:
Reflejos en un ojo Dorado, 1941; també en català  Reflexos en un ull daurat
Reloj sin manecillas, Rellotge sense busques
The Membre of the Weding, 1946, en català Frankie Addams.

 
Reculls de relats i altres formats:
La balada del café triste,1951, La balada del cafè trist
The Mortgaged Hearth
Sweet as a Pickle, Clean as a Pig, 1964

 
El corazón es un cazador solitario ha agradat molt a tots els tertulians de Mira-Sol. Ha omplert una tertúlia harmònica, molt participativa i ens ha portat records de Faulkner i de Caldwell, ambdós retratistes també del "deep, deep south".

 

 

 

martes, 25 de marzo de 2014

LECTURA EXTRAORDINÀRIA: Senyoria de Jaume Cabré


Trobada de clubs de lectura de Sant Cugat, dijous 3 d’abril a les 20 h a la Biblioteca Central Gabriel Ferrater

Recordeu que el dia 3 d'abril, dijous, hi ha la trobada de clubs de lectura de Sant Cugat amb un escriptor.

Aquest any ens trobarem al voltant de Jaume Cabré, autor entre d'altres de Senyoria, la novel.la que el nostre club ha triat com a lectura per a aquesta trobada.

Senyoria és un retrat de l'aristocràcia barcelonesa de finals del s. XVIII que es mou entre la corrupció, la injustícia, l'enveja... Mmmm de què em sóna tot això, bé és igual, ja ho comentarem.

Recordeu que vam quedar de trobar-nos el mateix dijous dia 3 a les 19:00 al bar de l'Auditori per comentar prèviament l'obra i consensuar algunes preguntes per a l'autor.

Bona lectura!




jueves, 20 de marzo de 2014

El amante palestino, un "scoop" convertit en novel·la


La lectura del mes de març, El amante palestino de Sélim Nassib,  havia aixecat moltes expectatives.

Sinopsi
Es tracta d’una novel·la relativament curta amb una història ben escrita i directa, sobre un tema clàssic d’amor impossible, millor dit d’amor prohibit.

El amante palestino explica les trobades amoroses entre una jove i impetuosa russa jueva acabada d’arribar a Palestina amb un sac ple d’ideals i un àrab de bona família, fart de la insulsa vida de ric . La història, d’entrada és simple. Es complica, però, quan sabem que ella és aleshores l’embrió de la ideòloga sionista que més pes ha tingut en la formació i enfortiment de l’estat d’Israel, Golda Meir i ell un home casat, aficionat als cavalls i banquer que pertany a una de les famílies més antigues i influents en la política i l’economia de l’Orient Mitjà, Albert Pharaon.
Heus aquí la contraportada de l’edició de Lumen de El amante palestino:
En 1928 Golda Meir y Albert Pharaon eran una mujer y un hombre con mucho futuro por delante. Casada y con dos hijos, Golda daba pasos de gigante para convertirse en la pasionaria del sionismo; Albert pertenecía a una gran familia de banqueros árabes, y acababa de dejar a su esposa en Beirut para instalarse en la magnífica mansión que poseía en Haifa, al Norte de Israel. El destino quiso que se encontraran una noche en una fiesta de la fuerza de ocupación británica y ahí empezó una relación apasionada de la que ningún biógrafo ha querido hablar. La recreación de un episodio personal, íntimo, y desde luego insólito, de Golda Meir, un personaje casi legendario de la historia del siglo XX. Pequeña joya de la literatura actual.

 L’autor
Sélim Nassib és un periodista i escriptor libanès que treballa a França des del 1969. Ha escrit i cobert guerres pel diari Libération i per a la prestigiosa revista de política internacional Le Monde Diplomatique. Des de fa 15 anys, escriu ficció: contes i novel·la.

Sens dubte la professió de l’autor imposa la seva firma en el relat i modela la història. Ens trobem davant d’una història que a mesura que es llegeix va quedant fixada en imatge en la ment del lector. Amb un estil bellíssim, jo diria que delicat, cuidat en els petits detalls i molt especialment en les descripcions, Nassib ordena la novel·la i la classifica en seqüències, segurament perquè ell la percep en imatges i així la transmet al lector.

La trama, el temps i l’espai de la novel·la
Cada capítol és un seqüència i cada seqüència  ens remet a un moment de la història de Palestina, des dels anys 20 quan van començar a arribar els primer jueus, tot buscant la terra promesa fins la creació de l’estat d’Israel l’any 1948. La trama de la novel·la transcorre perfectament acoblada a la construcció de l’estat d’israel i la destrucció de Palestina. Des dels treballs, en condicions quasi inhumanes, dels joves camperols voluntaris dels kibutz israelians, fins la fugida massiva de famílies palestines amb les seves magres pertinences atiades pel pànic marxant en desbandada fugint de la pressió d’un exèrcit jueu tan incipient com agressiu que els empeny i els fa abandonar la terra que va ser dels seus pares i abans dels seus avis. Sacrificant la coexistència ancestral de les dues comunitats, musulmans i jueus, en favor de la seguretat i la supervivència de la comunitat jueva.

No és una novel·la històrica ni pretén ser-ho. Que quedi clar. És una història que es desenvolupa en un context històric molt particular que l’autor ha fet bé de descriure. Era imprescindible. S’agraeix, s’aprèn.

 La trama parteix d’un punt insòlit. Golda Meir va tenir un amant  àrab. Això bàsicament explica El amante palestino: una sèrie de trobades amoroses que tenen lloc en uns temps indeterminat entre finals dels anys 20 i la dècada dels 30 durant tres anys aproximadament, entre Golda Meir, llavors Golda Meyerson, casada amb dos fills, ja en la trentena i que feia de traductora de diversos líders i activistes sionistes i Albert Pharaon, un home ric, libanès, cansat de tanta riquesa i de portar una vida buida i sense elements excitants.

La gènesi
La gènesi de la novel·la és molt interessant. El periodista Sèlim Nassib confessa que durant unes setmanes va embogir pensant  que tenia una primícia informativa d’alt voltatge. Un amic seu, un arab cristià, li explica que el seu avi Albert Pharaon va mantenir una llarga amistat amb Golda Meir que va començar com una aventura amorosa a finals dels anys vint del segle passat.

Es deixa la pell per trobar fonts que li confirmin la història i a penes ho aconsegueix, al menys no a través de fonts oficials, ni familiars ni de biògrafs autoritzats de la que va ser primera ministra israeliana. Troba una versió de primera mà en la neboda, ja gran, d’Albert Pharaon, una dona que va ser a més d’una familiar molt pròxima la seva confident . El relat tan ben filat i tan íntim de la neboda  convenç  Sélim Nassib que la història pot ser veritat. Però a falta d’altres fonts de confirmació no es decideix a publicar-ho en forma de notícia, opta per novel·lar-ho. D’aquesta manera s’atorga la llibertat de recrear la història com hauria pogut transcórrer partir d’una petita però selecta llavor. 

La crítica
La novel·la  és molt honesta: no especula, no inventa, no “grogueja” ni caricaturitza la història, no la porta per derives romàntiques ni altament edulcorades, cosa que s’agraeix moltíssim, però si recrea la vida privada de dos personatges i escriu sobre la seva intimitat que no és diferent de la de milions d’amants a través dels temps. El llenguatge, és directe, planer. Una simplicitat buscada i treballada; segurament l’autor ha necessitat molt d’esforç sobre el text per construir un relat tant compacte i de tanta bellesa amb paraules tant senzilles.

La lectura de El amante Palestino, ha tingut una acollida desigual en el nostre grup. Com he dit al començament, la història crea unes expectatives que potser alguns lectors no han vist satisfetes. La frase més escoltada entre els comentaris ha estat “m’esperava més”. Que consti que ho considero injust.

Lectura del mes de Març (2014)

EL AMANTE PALESTINO de Sélim Nassib

En 1928 Golda Meir y Albert Pharaon eran una mujer y un hombre con mucho futuro por delante. Casada y con hijos, Golda daba pasos de gigante para convertirse en la Pasionaria del sionismo; Albert pertenecía a una gran familia de banqueros árabes, y acababa de dejar a su esposa en Beirut para instalarse en la magnífica mansión que poseía en Haifa.
El destino quiso que los dos se encontraran una noche en una fiesta organizada por la fuerza de ocupación británica, y ahí empezó una relación apasionada que tanto la familia como los biógrafos de Meir siempre quisieron silenciar. Testigo privilegiado de este amor políticamente incorrecto
fue la sobrina de Pharaon, que aún vive y ha contado a Nassib sus recuerdos de aquel idilio hecho de abrazos furtivos en Tel Aviv y de breves encuentros en países extranjeros, donde Golda iba a defender con su palabra la creación de un nuevo Estado judío.


Pàgines: 218 / Lumen, 2005 / Descatalogat / Bilbl DIBA: 30 (SC 0)


Selim Nassib
(ou Sélim Nassib) est né en 1946 et a grandi à Beyrouth. Il est issu d’une famille juive libanaise d’origine syrienne. Arrivé en France en 1969, il travaille de nombreuses années pour le quotidien Libération, couvrant en particulier l’intervention militaire israélienne au Liban de 1982. Depuis 1990, il se consacre à l’écriture. Il est également coscénariste de quelques films, dont Would you have sex with an Arab? de Yolande Zauberman. Bibliographie : L'homme assis (contes),  1991; Fou de Beyrouth, Balland, 1992; Oum, Balland, 1994 ; Clandestin, Balland, 1998 ; Un soir à Beyrouth (nouvelles).