Fem balanç del 2009

Amics del Club de Lectura de Mira-Sol,
Déu-n’hi-do el 2009, no?
La frase interrogativa és només una qüestió de retòrica epistolar, perquè he de reconèixer que, per a mi, ha estat un any decididament bo. Bo i productiu com pocs anys a la meva vida, en competència directa amb el 1996 (que vaig conéixer al Salvador), el 1998 (que va neixer l’Eloi) i el 2002 (que va arribar la Camila).
Fem recompte. He llegit 59 llibres, aquest 2009. Repartits per gèneres queden de la següent manera:
37 han estat novel·les,
9 tracten de teoria literària,
4 són contes, llegendes o relats curts,
2 d’assaig polític o viatges,
5 d’assaig filosòfico-científic,
2 d’autoajuda i
1 d’història
Segurament quan acabi l’any seran 60 o 62, en tinc alguns a mitges. No sé si us podeu imaginar --jo diria que sí--, el goig i la plenitud que donen tantes lectures. Cada nova lectura és com un amic nou, és per a tota la vida. Ja no se’n despren mai de tú ni tu pots desfer-te’n mai d’ella. Potser et pots oblidar superficialment de tal o qual llibre, però segur que en el més profund, d’alguna manera ha deixat empremta en la teva vida, n’has tret alguna cosa. I això a despit de si ha estat una bona lectura --un bon amic-- o una lectura dolenta --un amic que ens falla--. De vegades fem d’un autor determinat un amic íntim i el seguim i perseguim en dates assenyalades... que si per Nadal ens regalem l’últim de l’Auster, que si a l’estiu ens fem amb aquell títol que ens falta de l’Zweig... Altres vegades, les menys ho reconec, fem fora de la nostra bilbioteca un determinat autor, igual que es fa quan esborres el telèfon d’algú a qui has decidit no trucar més, només quan estàs molt molt emprenyat, és clar.
Estareu d’acord amb mi que hi ha lectures compartides i lectures solitàries, igual que amics que barreges amb altres amics de grups i procedències diferents i d’altres que, per raons inconfessables, te’ls reserves per a tu mateix, per fer-te confidències, per convidar-lo a prendre un còctel, per comparar-lo amb un poema...
Vull compartir amb vosaltres les dues lectures que més m’han impressionat aquest any. Avís per a navegants: no són les millors lectures, les més profundes ni les més complertes, són en el seu conjunt i per les espectatives que tenia sobre l’obra, les que han deixat més rastre en mi.
A continuació us mostro les fitxes que vaig fer un cop acabades les lectures (sí, ja ho vaig confessar en el seu moment, igual que la Luïsa, faig fitxes de lectura quan acabo un llibre...):
Patrick Modiano
La calle de las tiendas oscuras
Genial, estil depuradíssim. Una història concentrada, amb personatges molt interessants. Relata la recerca d’un home amnèssic per trobar la seva identitat i el seu passat. Descobreix com es va ordir la trama que el va portar a la pèrdua de la memòria. Acaba sense final, amb la promesa de continuar buscant la persona que sap més coses del seu passat, de la seva infancia.”
Ara afegeixo: És una novel·la rodona, el tema, l’estil, l’estructura, el lloc, els personatges, tot en el seu lloc, tot en profunditat, tot mansament amanit fins crear en el lector la mateixa sensació de pèrdua que pateix el protagonista, fins que la seva recerca es fa la teva recerca.
Janet Malcolm
El periodista y el asesino
Ed. Gedisa
Extraordinari assaig sobre el treball periodístic. J.M. investiga i dóna forma a un relat sobre la investigació periodística d’un altre periodista, Joe McGinnis, que va escriure els anys 70 una novel·la sobre un cas d’assassinat, el d’una dona embarassada i dues nenes pel qual està condemnat el marit i pare Jeff MacDonald. Admirable la manera en què s’acosta als personatges i a la història, sobre la qual s’han escrit desenes d’obres. MacDonald denuncia McGinnis per traïció, per ensarronar-lo amb males pràctiques amb la única finalitat que li confii la seva història. La novel·la escrita per McGinnis presenta MacDonald com un assassí despietat i un psicòpata. L’autora reflexiona sobre el paper del periodista quan intima amb els personatges que tracta o entrevista i diu que, per força, als personatges no els pot agradar la imatge que el periodista dóna d’ells si el periodista ha actuat amb honradesa. En fi, una joia de llibre d’assaig, amé i ben escrit, que continua en el cap mesos després d’haver-lo llegit. Dura i dura i dura...
En destacaré una frase: "Todo periodista que no sea tan estúpido o engreído como para no ver la realidad sabe que lo que hace es moralmente indefendible".
Aniraé acabant que ja m’he passat abastament de l’extensió de cortesia.
L’any en qüestió, el 2009, passarà també a la meva història personal per la raó que ja coneixeu la majoria de vosaltres, perquè a més de les 59 lectures, he publicat una novel·la, Testimoni Protegit, amb Proa; i escrit una altra, La Mari, que sortirà amb Proa el gener pròxim.
Amics del club de Lectura de Mira-Sol, us animo a deixar-vos anar en aquest espai semi-públic i compartir les vostres lectures preferides de l’any que aviat deixarem enrere (l’any, no les lectures).
Us desitjo molts amics i moltes lectures pel 2010.